I caminà pel poble, com advocat de
l'Omnipotent, com Jesucrist donant una paraula de consol i, ai, si ell,
representant de Jesucrist, pugera fer miracles, quans en faria a Montaverner!
Sols podia fer un miracle, el d'una vida entregada als demés per amor, el
miracle de l'amor i ixe el feia. Aci es quedava ajudant al xiquet, obrint-li la
boca, ficant-li panys d'aigua freda, allà el buscaven per donar els sacraments,
uns per trobar una paraula de consol, altres, per recriminar-li el que pasava. Eixí
del poble. Era mig dia. No podia mes. Habia entrat en el costat obert de
Jesucrist, on el foc abrasa i crema, en ixe fosc forat on tot es negror, vuit,
sense sanc, desfet i maltractat. Ell havia experimentat el dolor del seu poble
i volguera ser crucificat si així cesava el sofriment dels seus. Caminà pel
camí de Colata. El rosari el portava en la ma. Reçava i de vegades plorava. Com
a sacerdot la seua missió era oferir al poble la gracia de Deu i elevar en nom
del poble les peticions i sufrimens al Pare i així ho feia, de tot cor, si es
que el cor estava viu, ferit pel sofriment. Anà a l'ermita de Colata i Vistabella.
Allí es trobaba la Verge
de Loreto. Els colaters li preguntaren pels veïns de Montaverner. Els veïns de
Vistabella, també. No tenia paraules, sols volia silenci. Ells ho entengueren.
Molt mal estava Montaverner i elevaven la seua pregaria pel poble mentres veien
des de allí les seues cases, amb la muralla, la porta i l'esglesia vella i el
veien amb temor i por. El temor que aquella pesta s'extendira i acavara amb els
seus fills, el ginet eixira del poble per arrasar aquell territori, ans de moriscs
ara de repobladors, deset cases, heretats dels senyors Felip i Pedro Bellvis.
En aquella capella reça davant la
Verge de Loreto, un rosari i un altre i un altre. La mirava i
pregava pels seus fidels, per les seues ovelles a les que el llop estava ferint
i matant, davant la impotència del qui era el seu pastor. A la vesprada tornà
al poble. La nit cauia sobre ell, una nit fosca, il.luminada per la llum de la
lluna plena. Aquell dia de pasqua sols s'havia fet els oficis del mati, res
mes. Ben cert que la setmana santa havia segut intensa, però amb poca
assistència. El divendres sant havia mort Manuela, el dissabte sant Thomasa i
Francesc. I tots estaven a les seues cases, cuïdant dels seus malalts. Aquella
setmana havia segut llarga i dura, una setmana sense diumenge de gloria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario