Es trobem a la
Plaça Major. De l’esglessia ixen cuatre personatges i es presenten.
|
Joan
|
Hola, hem presente. Hem diuen
Joan Tormo. Soc, com podeu veure un home vell. Si no recorde mal, segons tinc
entès, tinc setanta-quatre anys.
Es preguntareu d’on vinc i qui
son aquestos tres amics meus.
Be, paciència, que esteu al
poble del Crist de la Paciència. Els meus companys son Jacinto Penadés, que
te vuitanta-i-vuit anys, Nadal Juan que ja te vuitanta anys i Mathies, el meu
amic d’infantessa, perquè es dos anys major que jo.
|
Jacinto
|
A mi hem diuen Jacinto i junt
als meus vells amics vam presenciar el Miracle.
Ara be, el motiu per el que es
trobem ací es perquè ens acaba de cridar el Dr. Esplugues i, en aquest dia
del tres d’Abril de mil set-cents quaranta u, ens ha demanat que testifiquem
davant el Senyor Alcalde Josep Ferri, els Regidors Jaume Tormo i Manolo Penadés
el que vam veure aquell gloriós any de 1678.
|
Mathies
|
Sí, ha segut a la sagristia i
l’acte ha estat ben solemne. A ell a mes han acodit l’abogat, el Dr. Felix
Martí, Vicent Martí, que es un dels millors llauradors que conec i Mossen
Pere Martinez, beneficiat de la parroquia.
|
Nadal fa
expressió d’estar cansat.
|
Juan
|
Tranquils, tranquil tio Nadal,
ja acabem, no volem cansar a l’auditori. Si els pareix, ens acompanyen pel
carrer Major?
|
Tots es
dirigixen al carrer Major i al Centre Parroquial es paren. D’allí ix Maria i
Nicolau.
|
Maria
|
Ai Nicolau meu, que dolor mes
gran tinc. La nostra filla Maria ha mort i no puc suportar-lo.
|
Nicolau
|
Es el pitjor que ens podia
passar. En l’alegria que va tindre al nàixer el nostre xiquet Nicolau.
|
Maria
|
I tant, que amb onze anys està
feta una dona i m’ajuda amb el xiquet, es com si fora sa mare. I ara, què fem
Nicolau?
|
Nicolau
|
Poc podem fer, sols avisar al
senyor retor i als nostres parents de Benissuera, Vicent i Anna i donar-li
cristiana sepultura. Als pobres de solemnitat sols ens queda patir i patir
fins que descansem al morir.
|
Joan
|
Així va ser. Fou un 14 de
desembre de 1678. Què havia passat a Montaverner?
|
Sonen les
campanes a difunt. Al final del carrer Forn ix una comitiva fúnebre, a ella
van Nicolau i Martí, el senyor retor amb la creu i alguns veïns. Catalina i
Vicenta, sentades al cantó del carrer,
en una cadira de boga estàn fent punt i xafardejant.
|
Catalina
|
Pues sí, Vicenta, com anava
diguen-te, ahir la Pepica hem va contar que li havia contat la Tomasa que el
fill de Roser s’ha barallat en la novia.
|
Vicenta
|
No hem digues i aixo. Espera,
espera i mira, ja tornen a casa.
|
Catalina
|
Qui? Batiste i Teresa, els
noviis que s’havien barallat?
|
Vicenta
|
No, Catalina, no. Tornen Nicolau
i Maria.
|
Catalina
|
Ah, ja que mala sort han tingut.
De Benissuera vingueren ací buscant jornal i res. Primer la xiqueta i ara, el
xiquet Nicolau, un pobre albaet.
|
Vicenta
|
No se porten la mala sort
damunt.
|
Catalina
|
Però no sols ells, també l’han
tingut Mateu i Maria, el pobre albaet, el seu xiquet Francesc ahir
l’enterraren i ja son tres els xiquets morts.
|
Vicenta
|
Açò Catalina es greu, no es
normal. Tres xiquets han mort en menys d’un mes.
|
Catalina
|
Calla, calla, que ja venen del
cementeri i estan prop.
|
La comitiva
fúnebre passa i continuen fins l’Esgléssia.
|
Nadal
|
I ara hem toca a mi.
No fou Nicolau l’ultim xiquet
que va morir. El 6 de febrer morí Melchor Juan, qui no pogué combregar degut
a les llagues a la seua gola.
I el 10 del mateix mes el xiquet
de quatre anys, Francisco Ortis.
|
Juan
|
Un dia després enterraren a la
capella del Crist Gaspar Juan, qui contava sols en vuit anys.
|
Mathias
|
Al mes de març moriren Maria
Mollà de 6 anys, Teresa, Francisca i Francesc, aquestos últims de set i tres
anys.
|
Jacinto
|
El 1 d’Abril Antonio Ferri, 8
Manuela, Thomasa i Francisco Ignacio. Be poden entendre vostès com a cada
casa la tristor i els plors es fondien amb les oracions de la Setmana Santa.
|
Juan
|
I així fins que el Senyor retor
pensà.
|
Apareixen el retor, el Justícia i els Jurats raonant.
|
Dr. Juan Peralta
|
Senyor Alcalde, voste com a
Justicia que es del poble, no ha pensat en fer alguna cosa per parar la
pesta.
|
Pere Ferrer Alcalde
|
Si ho he pensat, Senyor Retor.
Així he manat que es tanque el poble i aquells que pel camí Reial de Gandia a
Ontinyent passen per ell, el bordegen, a fi de no entrar i contraure la
malaltia. A mes de seguir les indicacions del metge.
|
Dr. Juan Peralta
|
Ho se, ho se, se que vostè està
fent una gran faena i els veïns estan molt agraïts. Així i tot, podríem fer
alguna cosa mes.
|
Pere Ferrer
|
I que ha pensat, senyor retor?
|
Dr. Juan Peralta
|
Ja fa dies que ho he pensat i al
monument i oficis de Setmana Santa li he demanat a Nostre Senyor s’apiade de
nosaltres. Així i tot, aquest matí m’ha passat un fet curiós.
|
Pere Ferrer
|
Sí? Quin? conte, conte.
|
Dr. Juan Peralta
|
Ha segut a l’eixida del sol.
Quan he anat a la capella a reçar els Laudes. He obert el breviari i just per
l’Ofici al Glorios Sant Blai.
|
Antoni
|
El sant al que a Bèlgida
invoquen com a adbocat defensor de les malalties de la gola.
|
Dr. Juan Peralta
|
Així es. I he pensat, a veure si
aquesta maledicció es un mig per mostrar al nostre estimat poble la protecció
de Sant Blai.
|
Pere Ferrer
|
Però que jo sapia a l’Església
parroquial no hi ha imatge del Sant.
|
Dr. Juan Peralta
|
Així es, però a Bèlgida sí.
|
Pere Ferrer
|
Però el Senyor Retor En Pasqual
ens la deixarà?
|
Dr. Juan Peralta
|
Clar que sí, a condició que la
tornem.
|
Pere Ferrer
|
Be, be, primer la demanem i se
ens la deixen i fa el miracle ja vorem si la tornem. No vos pareix,
Jurats Roc i Vicent.
|
Roc i Vicent
|
Si vosté ho diu, Senyor Alcalde,
vosté manà que per això es l’Alcalde.
|
Dr. Juan Peralta
|
D’acord. Faça band i que tots
els veïns i veïnes que no estiguen
cuidant un malalt acudisquen
aci, a la part de baix del Carrer Major. Jo aniré a revestir-me.
|
Pregoner
|
Per orde del Senyor Alcalde.
Es fa saber:
que tots els veïns i veïnes de
Montaverner, Poble del Rei,
que no estiguen cuidant d’un
malalt
acudisquen a la porta del poble
per eixir en comitiva fins a
Bèlgida.
Si be, abans pasarem per
l’Ermita de Colata
i allí pregarem a Nostra Senyora
i Patrona
la Mare de Deu de Loreto.
Para un moment.
I vosaltres què feu? Avui sou de
Montaverner, així que emprengueu la marxa fins a Colata. I després, quan vos
espere per acompanyar el sant.
|
Els assistents
fan la ruta preparada. Al tornar s’incorporen a al processó que al Parc de la
Sènia es troba preparada
|
Jacint
|
A aquesta font, la Font de la
Sènia, ens hem parat, abans d’entrar a Montaverner.
|
Nadal
|
Sí, que el camí ha segut llarg.
Recordes quanta emoció?
|
Jacinto
|
I tanta, que els de Bèlgida als
quatre camins ens han portant el sant i allí els quatre l’hem carregat en el
tabernacle fins aquesta font.
|
Nadal
|
Val, anem a continuar que al
poble ens esperen.
|
|
Amb el sant, portat per Jacinto,
Nadal, Juan i Mathias, emprenen el camí, eixint i anant cap el poble. A ell
sonen les campanes a mig vol.
Quan apleguen a l’entrada del
carrer Major, els esperen el Retor, el Justícia i els Jurats. Davant va
Geroni, un xiquet, correguent cap el retor, li besa la mà.
|
Geroni,
|
Senyor Retor, Senyor Retor, ja
han aplegat, ja estan ací, porten el Sant, porten el sant.
|
Dr. Juan Peralta
|
Gracies veïns per haver portat el sant. Ara anem cap la primera casa on un malalt es troba
|
I van a la casa
de Mateu i Ana. A la porta es troben els dos i la xiqueta malalta. El sant es
gira a ells i exclamen els pares
|
Mateu i Anna
|
Ampareu-nos de nosaltres Sant
Blai i de la nostra estimada filla Jusepa Maria, ampareu-nos.
|
Silenci. Les
campanes paren. Tots agenollats esperen. Sona la música. Passats uns moments
Jusepa Maria s’alça d’un bot i exclama:
|
Jusepa Maria
|
Vixca Sant Blai!
|
Tots es queden
sorpresos. La xiqueta s’acosta a sa mare i son pare i els abraça.
|
|
Jusepa María
|
Sí, pare, estic curada. Mireu,
mireu com parle i com estic de contenta.
Mireu la meua gola, ja no tinc
llagues. Estic millor que mai i tot gracies a Sant Blai.
|
Mateu
|
Ai filla, quin goig tan gran que
tinc. La meua xiqueta està curada.
|
Anna
|
La mare mes felis no pot estar.
Ara be, pensa en les altres mares que estan amb els seus fills i filles
malalts. No es quedem ací, anem a la casa de Jusep Dionís, que també està
molt malalt i a la de tots els xiquets del poble
|
Mateu
|
Ens donen permís, Senyor Retor i
SenyorJustícia.
|
Dr. Juan Peralta
|
Anem, tots junts i estes persones.
|
Pere Ferrer
|
El sant hui I sempre serà de
Montaverner, perque ens ha curat i va curar a tots els malalts.
|
Nadal
|
I així el sant va curar a tots
els xiquets i totes les xiquetes del poble. Al aplegar a l’Esglèsia les
campanes ja revolotejaven a gloria.
|
|
Reben la benedicció del retor I
tots emprenen el camí cap a l’esglessia, entrant en ella per la porta de Sant
Jaume, la principal. Allí el cor parroquial recibix el Sant, mentres sona
l’orgue.
|
Dr. Juan Peralta
|
Senyor Mestre Organista, hui es
un dia gran i cal cel.lebrar-lo cantant l’himne a sant Blai que els xiquets
tots els anys canten a Sempere, on també es patró.
|
|
Ramón, l’organiste disposa els
xiquets. El Justícia i els Jurats es fiquen a les cadires d’honor, els pares
i la xiqueta Jusepa Maria s’agenollen davant el sant. El cor canta.
|
Nadal
|
Però açó no pot quedar així. Al
poble tenim una bandera i com fem a Sant Jaume en la processó volem vallar-la
seguint el costum dels majors. Ens donen permís.
|
Pere Ferrer
|
Per part de l’autoritat civil no
hi ha impediment. Ara be, es questió religiosa i d’ella mana l’autoritat
eclesiàstica.
|
Dr. Juan Peralta
|
El teniu.
|
Ixen tots i els quatre festers
fan el ball. Acavat sorgix un problema.
Ramón de Bèlgida demana la paraula.
|
Ramón
|
Eh, molt be, molt be i enhorabona a tots. Així I tot ara el que hem pactat. El sant es prestat i
s’entorna. Si voleu un, compreu-lo a València.
|
Pere Ferrer
|
Com? Què el Sant s’entorna a
Bèlgida?
|
Roc i Vicent a
un costat parlen entre ells.
|
Ramón
|
Així havíem quedat, el sant es
de Bèlgida i abans que es faça de nit s’entorna a sa casa.
|
Pere Ferrer
|
Com que hem diuen Pere i soc
fill i net de Pere Ferrer Major i Pere Ferrer Menor que el Sant es queda a
Montaverner.
|
Ramón
|
Com que hem diuen Ramón i soc el
fill de el Justícia de la Vil.la de Bèlgida el sant li’l torne a mon pare i
mon poble.
|
|
Els dos es fiquen a varallarse.
L’Alcalde alça la ma amb la bara de l’Alcalde.
|
Pere Ferrer
|
Abans trenque la bara d’alcalde
en el teu cap que t’emportes el sant. Ell ha fet un miracle i aci es queda
fins el dia del Juí Final.
|
Dr. Juan Peralta
|
Pau, senyors, pau. El Sant es de
Bèlgida i hem de complir la Llei de Deu que prohibix quedar-se en el que no
es nostre.
|
Pere Ferrer
|
Voste a favor de quí està, de
Montaverner o de Bèlgida. A vore si acava dormint el Bèlgida.
|
Dr. Juan Peralta
|
Jo sols estic a favor de la Llei
que Nostre Senyor donà a lo Sant
Patriarca Moisés i que ens diu
al sèptim manament “no furtaràs” o dit d’una altra manera, el Sant Blai
tornaràs.
|
Roc
|
Senyor Alcalde, te raó el Senyor
Retor.
|
Pere Ferrer
|
Tu també. Com es nota que la
teua dona es de Bèlgida i no vols dormir a l’estable amb l’aca i les vaques.
|
Roc
|
Senyor Alcalde, no es fique així.
Ells tenen raó. Vinga un moment i li ho expliquem
|
S’aparten un poc
i en veu baixa li ho expliquen.
|
Pere Ferrer
|
Be, els meus Regidors m’han convençut. El
sant torna a Bèlgida.
|
Dr. Juan Peralta
|
Moltes gracies Senyor Alcalde,
el trellat ha tornat al seu poble. El segon miracle que fa Sant Blai hui.
|
Pere Ferrer
|
No, si el segon miracle el farà
segur i ben gran.
|
|
Tots es dirigixen al Centre
Parroquial. Allí hi ha pintat un garrofer.
|
Pere Ferrer
|
Ací es dividix el terme. Cap
enllà Bèlgida, cap enllà Montaverner. Però abans de despedir al nostre sant,
tenim un dubte. El sant voldrà tornar a Bèlgida.
|
Ramón
|
Com? Què si el sant voldrà
tornar a Bèlgida? No pensarà que el sant pot parlar?
|
Pere Ferrer
|
Hui ja ha fet un Miracle, per
què no en pot fer un altre.
|
Dr. Juan Peralta
|
Senyor Alcalde, mes respecte,
que es tracta d’un sant i en les coses de Deu no es pot jugar.
|
Pere Ferrer
|
No, si ho dic seria-ment. Anem a
provar a vore si el sant vol quedar-se o anar-sen.
Sant Blai, on vols anar? a Bèlgida o a Montaverner?
|
Dr. Juan Peralta
|
Senyor Alcalde, que es juga
l’excomunió.
|
Ramón
|
Es sent una veu des de dalt.
|
La veu
|
A Moooontaverneeer.
|
Pere Ferrer
|
Ho veu. Si no se ho creuen. Ara
torne a preguntar-li-ho.
Sant Blai, on vols anar? a Montaverner o a Bèlgida?
|
La veu
|
A Moooontaverneeer.
|
Dr. Juan Peralta
|
Ja estem en els tunos de
Montaverner, que als gitanos enganyareu fa dos anys, quan anava cap a la Fira
de Xàtiva.
|
Pere Ferrer
|
No ho ha escoltat, Senyor Retor?
A vore si es que vosté no te molta fe i tinc que anar a l’Arquebisbat a
contar-li-ho al Senyor Arquebisbe.
|
Dr. Juan Peralta
|
Senyor Alcalde, senyor
alcalde. Que aquesta veu hem sembla es
la de Joanet, un dels acoliquets.
|
Pere Ferrer
|
Per a que no tinga dubte.
Tornaré a preguntar-li-ho.
Sant Blai, on vols anar?
|
La veu
|
A Moooontaverneeer.
|
Ramón
|
Jo, a mí, no se. Els sants hem
fan molt de respecte i a vore si per no fer-li cas.
|
Dr. Juan Peralta
|
Ramón, no sigues així. Si hem
dixen puge al garrofer i et dic qui està parlant.
|
Ramón
|
Deixeu Senyor Retor. Ja li dic,
ve de dalt i per a mí la veu no es humana, doncs angelical o mes ben dit,
santa. Així que aniré a Bèlgida ho contaré i s’el queden vostés.
|
Pere Ferrer
|
Ja li ho he dit. El sant es queda a
Montaverner. Pregoner fes bando i digues el que ara l’escrivà t’apuntarà.
|
Pregoner.
|
Per orde del Senyor Alcalde.
Es fa saber.
Que desde hui fins el dia del
Juí Final
tots els primers dilluns de
Pasqua
es celebrarà amb gran solemnitat
la Festa del Miracle de Sant
Blai.
A ella de matí, siga l’hora que
siga
es revoltejaràn les campanes,
a migdia es cel.lebrarà missa
cantada
amb predicador de campanenta.
I per la vesprada es farà la
processó
amb el ball de la bandera.
I per a que tots ho sapien
Queda aprovat aquest dia del
Senyor
11 d’Abril del gloriós any de
1678.
|
Jacinto.
|
Un aplaudiment. I esperem els
haja agradat aquesta representació.
|
Nadal
|
I per al proper any, ja saben
que estàn convidats.
|
Juan
|
A la festa que viurem el dilluns
de Pasqua.
|
Mathias
|
I per acavar: VISCA SANT BLAI!!!
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario