Els festers de sant Blai

            El poble complí la seua promessa de fer-li la festa. Així foren los fadrins qui es feren carrec. Després a falta d'estos que eren pocs i pobres la costejaren alguns particulars devots. Anys després es determinà per sorteig que la fera.

            Açó camvia en lo dia vintidos d'Abril de 1737, dilluns de Pasqua de Resurrecció y festa del miracle de S. Blai. “Ixe dia es congregaren tots los fadrins  conviden animosos uns als altres y acudiren de comunitat a l'Abadia fent demanda al Retor de la festa, expresant volien renovar la devoció y estil de los antepasats, y encara millorarla en lo possible, nodevia negarse esta peticio tan justa, sels concedi de facultat de replegar limosna entenms de collites pera al festa, y es determina nomenar ya aquell dia (vingueren ans de vespres) per sorteig a dos fadrins per majorals, però ab lo carec que estos y tots los demes, en lo succesiu avien de concurrir, fent comunio general de fadrins en la missa major de la festa, de dos en dos, ab sos siris en les mans y tot lo demes oficis de Processo avian de servirlo fadrins, lo que aceptaren gustosos y tambe aprovaren esta idea els del gobern del poble.

            Pera lo any seguent de 1738 foren sortejats Vicent Ferri de Agusti y Vicent Tormo de Nadal, que cumpliren en la festa ab desparada en les alves y en la Processo y tots los fadrins concurriren a la comunio general lo que causa molta acceptacio en lo vehinat y forasters, este estil ha continuat alguns anys en les despareades y creixent la devocio y limosna es determina la congregacio de fadrins a fer soldadesca en la forma volent que el major en edat dels dos que sortejaren fora capita , y el altre Alferis, y estos dos nmenarien per sargento arreglador de la soldaresca a qui tendrien per convenient, lo que aprovaren el Retor y Regidors y no tenint Bandera es buscava amprada de les Terres del vehinat. Aixi continua la festa asta el any 1762. Y en lo any de3 1763 sent majorals Agusti Ferri Castello Capita y Pere Bellvis Alferis es determina ans de la festa que de la limosna es pagare caixes Pifano y Dolsainer, y no la Polvora, que depararien los devots de son conte cada u y feta llista per les portes concurriren los bastans el Retor y M. Molla tambe oferiren gratis sos drets de la festa asta el sermo que predica el Retor y pogue deixarse en Deposit pera fer Bandera un Doblo de vint lliures en estos arbitres pera lo any seguent.

            En lo any de 1764 feren majorals Vicent Ferri Borotons capita y Alferis Jusep Felix Marti Gomar se estrena este any y festa la bandera nova feta de la limosna depositada y de la replegada este any en el qual los desparadors foren convidats y convenguts a desparar a costes propies els majorals costejaren de propis alguna Polvora y de la limosna sols los gastos comuns de Esglesia caixes Pinfanio y Dolsainer. En la Bandera es gravaren los Apostols Titulars a una part y a la altra Sen Blay, les Armes del Poble y a tres adornos de lluiment.

            Pera el millor angulo de esta festa y millor distribucio de la limosna y evitar alguns desordens observats estan dispost ordenats en dites Juntes de Retor y Regidors amb assistència dels fadrins que foren convocats a l'Abadia asta numere  de quaranta en 12 de Abril de 1762, en 4 de Abril de 1763 y en 12 de Abril 1764 los capitols seguents fets en la primera y  confirmats en la segona y tercera Junta que deuran observarse:

Que es continue ensortejar dos fadrins majorals Capita el mes vell y Alferis el menor y que estos repleguen la limosna a les collites pera la festa segons estil practicat.

Que replegada la limosna, la vagen depositant y depositen en poder del Depositari nomenador per lo Retor y Jurats eo Regidors cada any.

Que de dit Deposit es pague el gasto comu de esglesia y musica de dolsainer caixes y Pinfano.

Que asta que es fasa y pague la Bandera no es compre Polvora de la lilsmna pera soldadesca, si que cada fadri despague de propis o pague la necesaria a un Despararador, lo que sens ducte imitaran altres devots ya no fadrins.

Que de la limosna es compren cada any dos Aches noves que estrenaran los majorals en la festa y funcions de ella y lo sobrant es queden en la Esglesia per son servici.

Que en tos los anys seguens se observe lo determinat pera que avent sobrat en lo deposit espuga dispondre lo que falta de adorno a la Santa Immage de S. Blai de la dita limosna y tota se empleara en benefici de la Iglesia”.

            I així ho escric per que quede perpetua memoria al poble de Montaverner, on soc retor des de l'any 1731 fins que Deu Pare es digne emportar-se i jutzgar-me al que ha segut un pobre retor de poble.