sábado, 4 de febrero de 2017

Mati del dilluns de Pasqua. Amaneix a Montaverner.


            A la matinada, avisà a l'escolà. Abans de la missa de les set tocà el toc de rogativa, aquell que es voltejava quan el cel es tancava i la sequeda convertia aquella vall verda en un desert com el que els jodios conegueren als quaranta anys guiats per Moises.                  

            Tots, menys els malalts que eren molts i els que els cuidaven, acodiren a la Missa. Al temps de l'ofertori animà als fidels en esta plàtica:

-Germans i germanes. Hi ha acavat el sofriment amb el que Deu Pare ens ha provat. Ara ell mateix, d'una manera misteriosa però certa m'envia, com emvia als profetes per anunciar el fi del desterri a Babilònia, per anunciar-vos una bona nova. Fou anit, a la sacristia, davant la imatge del Crucificat escoltí una veu. No se si venia de lo cel o del mateix Crist o del cor, sols se que Deu de tot es val per parlar-nos i a mí, indigne retor, s'ha dignat elegir-me per comunicar-vos el següent missatge.

            Penedint-vos dels vostres pecats. Que cadascu reconega els seus pecats, aquells que a comes contra les lleis de Deu Pare, de Jesucrist i de la Santa Esglesia Catòlica Romana. Examineu les vegades que no haveu estimat a Deu sobre totes les coses, aquelles que haveu emprat el seu nom per queixar-vos i de vegades, com tantes voltes vos he amonestat per deixar caure el vostre geni.

 Que cadascu revise el tems que fa que no asistix a missa, o millor dit, perque sou gent de devocio, que està en ella como si no estiguera, pensant en la collita o que t'esporgar la vinya o ferrar l'animal o si el dinar s'haura socarrat pel sermó del retor. Es hora que reviseu el vostre comportament de cara als germans.

Quantes vegades no haveu honrat als pares com ells mereixen per la seua autoritat i paternitat! Quantes vegades amb ixa llengua que moltes vegades hauria d'estar queta i tancada haveu criticat al veï, al vostre germà. I per no parlar dels pecats d'impuressa amb la vostra mirada i Deu no ho vullga fent us fora del matrimoni. Germans penediu-vos de les vostres mentires i falsos testimonis i de les vostres embejes.

Es temps de mirar si haveu estimat a Deu i als altres o no. I penediu-vos dels pecats contra la Santa Mare Esglesia: haveu deixat d'anar a missa algun diumenge o festa manada per ella?, ai d'aquells que per Pasqua no han confessat o comulgat! i el dijuni, haveu complit amb este sant precepte que manà Nostre Senyor Jesucrist? i finalment, germans, no soc lliurero, però realment haveu segut generosos quan pasaven la bandeja, com mana la Santa Esglesia al seu Quint Manament?

            Que cadascu mire el seu cor i reconega el seu pecat. Es promte, es hora que confeseu els vostres pecats i demaneu perdó a Deu, qui sap si son ells els causants d'aquesta epidèmia.

            El  senyor retor d'Alfarrasí i tres pares caputxins del convent d’Olleria, que he manat avisar vinguen estaràn per confessar-vos.

            Una vegada haveu tots confessat, junts eixirem al portal del carrer Major. Els acompanyarem fins al terme del nostre poble. D'allí enviarem a Marco Ramirez, Gabriel Guarner i Antoni Tormo al poble de Bèlgida. La Divina Providencia els portarà a la Parroquial on ella ja ha inspirat al retor per que els deixe la imatge de Sant Blay Obispo i Martir. Ell fara lo que tots estem esperant.

Germans i germanes, penediu-vos dels vostres pecats i doneu gracies a Deu perque avui dia onze d'Abril de 1678 ocorrerà el fet que mes serà recordat i celebrat al nostre poble. Deu va a passar i per mig del seu sant martir Blay ens lliurarà de la pesta i curarà a tots els ferits per la seua ma.

            Acavada la missa confessaren i eixir-ne amb el tabernacle a l'entrada del poble, junt on acavava el camí de Bèlgida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario