Entrà en la sacristia i allí, entre
les ombres i la claror de la lluna que s'assomava per la finestra veie el
Crist, el que esperava ser col.locat un dia
a la capella del seu nom. No sabé si del cel o de la imatge o qui sap del seu
cor eixí una veu:
-Fill meu, fill meu. Hi ha
acavat el sofriment d'este poble de Montaverner. Després d'haver segut probat
amb la pesta del garrotillo, després de sentir com els arrebatava catorze
xiquets dels seus braços, este poble no ha perdut la fe en mí i be mereix ser
premiat. Et demane que demà abans d'eixir el sol convoques a tots a Confessió.
Després eixireu amb un tabernacle a les portes del poble, al carrer Major que
acollix el camí de Bèlgida. Acompanyareu pel cami de Belgida a tres homens
honrats fins el limit del terme. Ells aniràn a esta vila. Allí jo mouré el cor
del retor i veïns per que vos deixen la imatge de Sant Blai que guarden a la
sacristia de la parroquial. Ells la portaran en braços i a l'entrada del poble
la depositaràn a un tabernacle. Demà mostraré la meua magnanimitat i el meu
fidel bisbe i martir Blay fara el miracle mes gran que Montaverner ha conegut.
Després moure el cor dels jovens per que tots els anys fins el dia de la meua
segon vinguda, a Montaverner quatre
jovens facen la festa al sant patro principal de la salut. Demà li espera al
poble de Montaverner el dia mes gran de la seua historia. Demà pasarém Sant
Blai i jo pel poble, rodejats de les legions angelicals. A Sant Blai li donaré
el poder d'entrar en les cases i invisiblement tocar la gola dels xiquets i
xiquetes malalts, la seua mà que un dia s'oferí per ser nugada i així anar
captiva al suplici, curarà de la pesta, mentres els meus angels la expulsaran
de Montaverner perque mai mes ferixga a ningun xiquet. Ara inclinat, demana
perdò per les teues culpes i ves a Alfarrasí on t'espera Mossen Lluis Gimera a
l'Esglesia de Sant Jeroni. Allí l'he mogut per que espere fins que aplegues i
així pugues confessar els teus pecats i dubtes i amb el cor net contemplar
l'obra mes gran que el meu Pare farà a Montaverner en la seua història”.
Inclinat i amb els ulls ple de
llagrimes, eixí del poble pel camí reial que porta a Sen Felip, ans Xativa i
unix los dos pobles, aquella antiga via transitada pels romans, pel Cid, el Rei
En Jaume i ara per este retor de poble, poble del Rei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario